Equilibris, balances,
trens híbrids, distàncies.
Ofrenes, brindis, substàncies,
fums tòxics, tristes ànsies.
Diòxids, ignoràncies,
vells codis, discrepàncies.
Acords i radis, militàncies,
esperances…
En les que ho posen fàcil,
en les que van més lentes.
Les persones que les pors les fan més valentes.
Les que no t’enganyen, les que t’acompanyen,
les que porten dins un nou demà que s’encomana.
Per dins et fan cremar, cremar,
perquè tot pugui tornar a començar.
Cultivant un nou demà, demà,
perquè torni a estar la vida al centre.
Digue’m què caldrà cremar, cremar,
perquè tot pugui tornar a començar.
Digue’m què caldrà demà, demà,
perquè puguem tornar-nos a celebrar.