Conclusions sobre el boicot a KKR i la nostra perspectiva per matar al monstre.
Any de Boicots (KKR)
Fa menys d’un any vam llançar un comunicat d’adhesió al boicot contra els macrofestivals vinculats amb el fons KKR, per motius similars als que tenim avui amb Spotify. D’allà en vam treure diverses conclusions:
1. Es va portar de forma massa individual sense donar espai a col·lectivitats i sindicats del gremi.
2. Les dinàmiques heretades de les xarxes socials, des d’on el boicot va tenir lloc, van generar molt poca reflexió dins del gremi posant el focus a ‘allò que no volem’ i no en ‘allò pel qual lluitem’ i, per tant, va dificultar la capacitat de crear nous imaginaris.
3. El dilema entre si els artistes som treballadors de la cultura, petits empresaris o un simple producte amb consciència pròpia. Això fa difícil poder entendre’ns i trobar referents clars dins la lluita de classes: estem fent una vaga o un boicot?
4. Per últim, i segurament el més important, el paper dels usuaris o consumidors. En molts moments, una crítica que es va fer des de les xarxes socials als artistes que ens vam sumar al boicot a KKR era que ho fèiem ‘per quedar bé’ o ‘continuar venent’ i no per principis. Aquesta crítica ha augmentat quan alguns dels artistes que no es van sumar al boicot de primeres, més endavant han cancel·lat les seves actuacions -un cop ja anunciades- per la pressió dels seus seguidors.
I és que darrere d’aquest ‘quedar bé’ de l’artista, hi ha el poder que tenim com a consumidors -i ens incloem dins d’aquests perquè també ho som- de decidir què és el que volem generar. I no és una sorpresa que els artistes vulguin fer allò que els seus seguidors els demanen, encara que sigui ‘per quedar bé’. Per això creiem que han sigut ells, els seguidors d’aquests grups o artistes, que han decidit fer-los baixar d’aquests escenaris. I d’això n’hem d’aprendre.
L’autogestió o altres camins que es creuen
Si comparem el boicot als macrofestivals vinculats al KKR i el boicot a Spotify, cal comparar profundament la magnitud econòmica que implica cada cas. Si nosaltres -i moltes altres bandes- vam tenir-ho fàcil per fer el boicot als macrofestivals, és perquè representen un percentatge molt baix de la nostra facturació i, per tant, afecten relativament poc a la nostra supervivència com a artistes autogestionaris i independents.
En el cas d’Spotify, és ben diferent: dels ingressos obtinguts per les reproduccions i vendes de la nostra música, representa aprox. un 90% (80% si incloem la venda física).
Percentatges d’ingressos per plataforma, de Radi Solar durant el 2025.
És per això que en aquest cas identifiquem un nou perill:
I si intentant carregar-nos Spotify, ens carreguem a les petites discogràfiques i artistes independents que porten anys treballant per un nou model discogràfic?
Treure el catàleg d’Spotify, sense tenir una alternativa, podria fer baixar la persiana de petites comunitats discogràfiques que tenen dos o tres treballadors i que han lluitat molt per poder arribar on han arribat. Comunitats que des d’Adala, donem tot el suport, perquè venim d’allà i perquè sense elles no haguéssim pogut existir amb la llibertat i autonomia que ho hem fet fins ara.
Tot i així, com que la guerra és lo pitjor que es pot viure i si l’haguéssim viscut a casa nostra durant els últims anys, res del que estem parlant aquí hauria pogut existir o tenir sentit, ens sentim amb l’obligació de fer algo al respecte.
Les nostres accions
Hem decidit ordenar les nostres accions en tres fases. No sabem quan arribarem a la última, abans cal que passin moltes coses, però aquest és el nostre horitzó.
Fase 1.
Deixar de promocionar la plataforma. L’hem tret de la pàgina web i ja no compartirem cap enllaç per enlloc cap a aquesta.
Fase 2.
Implicar-nos en la creació d’alternatives reals, cooperatives i justes, on puguem penjar la nostra música i intentar finançar-la.
Fase 3.
Acabar retirant el nostre catàleg de Spotify i segurament de les Big Tech, ja que no és la única que té les mans tacades de sang.
La Instrumental
Ens hem començat a organitzar amb gent del gremi, hacktivistes i oients sota el nom de ‘La Instrumental’ per generar trobades que anomenem ‘moviments’ on, més enllà de debatre sobre el futur de la música, ens organitzem per l’acció. Animem a tothom a participar-hi, especialment a aquelles comunitats d’artistes i petites discogràfiques que l’autogestió moltes vegades les fa sentir soles.
Ens hem negat a quedar-nos dins la gàbia del pessimisme que ens han imposat, ens hem ajuntat, hem assentat les bases per les següents passes i estem decidides a aprofitar tot això per donar-li la volta. I ho aconseguirem!
Adala, Gener 2026