Ara que la crisi política i social que estem vivint està posant al focus del debat públic les males praxis de l’Estat i l’autoorganització del poble. Ara que el suport mutu o el «sols el poble salva al poble» tornen a estar en boca de tanta gent. Ara que el debat polític es mou entre publicacions curtes i algoritmes tòxics que afavoreixen el conflicte. Ara més que mai és quan cal agafar aire i convertir tot això en un debat profund que ens permeti saber què pensem i poder actuar des dels ideals, des del món que volem viure.
Amb la crisi climàtica de fons, on malauradament podem anticipar que seguiran passant desgràcies com aquesta, cada vegada es fa més important saber quin és el paper que tindran les estructures d’estat. Saber si podem comptar amb elles o no, si això depèn de nosaltres o si, en canvi, estem obligades a pensar que l’única solució a la catàstrofe és no delegar-los res i començar a construir una nova forma d’organització autònoma i des del suport mutu.
És per això, per ampliar aquest debat, per fer-lo més sa, lent i constructiu, que des del nostre entorn recomanem tres documentals. Creiem que poden servir per ampliar el debat a les nostres cases i amb els nostres grups d’afinitat. Sobretot se centren en la part més social, en la relació del poble amb l’Estat o directament en l’autoorganització política.
LA DOCTRINA DEL SHOCK
Documental basat en el llibre de Naomi Klein que explica com l’Estat aprofita (i necessita) moments de ‘shock’ de la societat a gran escala per promulgar lleis i impulsar governs que d’una altra manera no s’haguessin pogut fer. Parla, entre altres casos, de l’huracà Katrina i les polítiques que van venir després.
LA TEORIA SUECA DEL AMOR
Documental que posa el focus a Suècia, un país on els darrers anys s’ha posat al centre la seguretat i la llibertat individual per sobre de tot. Ideal per a pensar sobre el que volem delegar a l’estat del benestar i quins efectes té això sobre la nostra felicitat col·lectiva.
ECONOMIA COL·LECTIVA – LA ÚLTIMA REVOLUCIÓ A EUROPA
Documental sobre la utopia col·lectiva que es va viure a Catalunya de 1936-39. Mostra com l’autoorganització és possible i com els nostres ancestres, fa 88 anys, van dur-la a terme de forma integral.
Solidaritat amb les víctimes i persones afectades.
Molta força!