Avui, dia de la classe treballadora, volem aprofitar per reivindicar-nos, també, com a treballadores de la cultura. Dic ‘també’, perquè en el nostre projecte sempre hem combinat la música amb altres feines; som llibreters, lampistes, informàtics, educadores…
A més, afegir que, com deia Le Guin, «el professionalisme no és una virtut; un professional simplement és aquell qui cobra per fer el que un aficionat fa per amor a l’art». Per això en aquest text parlaré d’artistes-altaveu per referir-me als projectes artístics amb més renom, i diferenciar-los de les artistes en general, que d’això en som totes.
Dit això, avui, 1 de maig, la cita anual en què a gairebé tots els sectors es parla i difon l’orgull de classe, en el nostre gremi i en especial els que posseïxen grans altaveus dins la nostra cultura, un cop més, es fa el silenci.
Un silenci que, òbviament, va més enllà de l’1 de maig. Un silenci generalitzat cap a les injustícies que ens envolten. Un silenci, que a mi, personalment em preocupa. I és que per dir-ho ràpid i fàcil, aquest silenci, ven. Només cal veure el poc discurs polític o contracultural que hi ha per part dels artistes-altaveu als grans festivals, festes majors i principals mitjans de comunicació del nostre territori.
L’art en general i la música en concret, sempre ha estat una de les eines principals per visibilitzar discursos creats «des de baix», per tenir una veu pròpia en un món on els principals mitjans de comunicació estan en mans de l’elit. Però avui, la contracultura sembla estar malalta i els artistes-altaveu estan més concentrats en ser un producte còmode per l’elit i pels que mouen les grans quantitats de diners dins la nostra indústria, que no pas en estar a prop dels moviments socials que l’envolten.
I és que reivindicar-nos com a classe treballadora, no ve simplement de l’orgull de sentir que treballem per guanyar-nos el pa, al contrari. Passa per assenyalar aquells qui s’aprofiten de la nostra tasca. Passa per somiar l’emancipació de la nostra classe per poder viure de forma més humana, justa, horitzontal i descentralitzada.
Per això i molts més motius que no hi caben en aquest text, avui brindem per un gremi artístic més sincer i empàtic, connectat amb les injustícies del món (que són moltes) i al servei de la gent que avui celebra l’orgull de classe tot reivindicant un futur més nostre.
Llarga vida a la música conscient que a moltes de nosaltres, ens ha fet ser i creure en el que avui som i creiem.
