Una de les grans novetats d’aquest any, és que ja no podrem presentar el nou disc a la Sala Stroika de Manresa, personalment la meva sala preferida. Tot i ser una mala notícia, d’aquestes que no hi tenen massa lloc dins el món virtual del nostre gremi, on tot ha de semblar perfecte en l’aparença, creiem que cal parlar-ne perquè no és un cas aïllat. L’Stroika és una altra sala de concerts, petit festival o grup de música que el tàndem capitalisme – pandèmia fa desaparèixer.
I ens diran (i ens direm) que «la gent ja no va a veure concerts», que només va a macro-festivals i discoteques i, igual que quan parlem de la sequera, no ens faltarà raó. Però l’arrel del problema, un cop més, no és només d’on invertim els diners la classe treballadora, si no de l’estructura que hi ha al darrere. Del seu negoci.
El problema és compartit amb gairebé tots els sectors, on cada any la riquesa està méscentralitzada, els rics es fan més rics, les empreses grans sobreviuen i fan més benefici, i les petites es van fent petites (fins desaparèixer). Per no parlar de les subvencions i tot el diner públic que acaba alimentant les grans butxaques, equivocadament anomenades «generadores de riquesa».
Aquest misssatge no és perquè compris entrades per la nostra gira. Això solucionaria poc més que la viabilitat del nostre projecte auto-gestionari. I el problema és infinitament més gros. Aquest missatge és per sumar la nostra ràbia (i pena) amb la teva, i amb la de moltes altres que també viuen situacions similars als seus sectors. Perquè tan de bo un dia, puguem fer tornar tot allò que el capitalisme ens han près, o almenys, intentar-ho.
Tot no es pot. O el seu negoci, o nosaltres.
