Gent que té molts somnis, gent que té malsons,
gent que té poques hores, gent té molts segons.
Gent que no sap mirar-se, gent que ho fa fins al fons,
gent que busca la calma, la fe en els dies bons.
Gent que fa créixer el nosaltres, cuidant-se mútuament,
gent que cultiva la terra, gent que cultiva la gent.
Gent capaç de sentir en l’altre un mateix patiment,
gent dins del sub·conscient.
Quan ens mou la inèrcia, la inèrcia,
tot allò que fem instintivament,
quan ens mou la inèrcia, la inèrcia,
són altres vides dins del sub·conscient,
De la gent corrent,
que es deixa guiar pel seu vent.
La gent corrent,
que es mou a través del torrent.
La consciència, com Plató, dins d’una caverna,
controlada per la por, la classe que governa.
Van acabar amb el creador de l’Escola Moderna,
però una passa trepitjada és una passa eterna.
Portem dins tots els silencis dels que van callar,
tots els pensaments que ahir no es van pronunciar.
Portem dins de la memòria el que van enterrar,
que van fer créixer les arrels que avui ens fan brotar.
Com el record d’un somni en despertar,
tots els antics anhels que vam heretar.
Portem dins l’amor dels que van estimar,
tot el que se’ns remou.
Quan ens mou la inèrcia, la inèrcia,
tot allò que fem instintivament,
quan ens mou la inèrcia, la inèrcia,
són altres vides a dins del sub·conscient,
De la gent corrent,
que es deixa guiar pel seu vent.
La gent corrent,
que es mou a través del torrent.